1. cautēs — Lewis & Short
cautēs (e. g. cautĭs, Prud. stef. 10, 701), is, f.kindr. with cōs, cōtis; Sanscr. s)ō, acuere, Bopp, Gloss. 353, 6,
Tib. 2, 4, 9:saxa et cautes timere,Caes. B. G. 3, 13:
celsae,Enn. Ann. 402 Vahl. ex conj.:
durae,Verg. A. 4, 366; Ov. M. 4, 672; 7, 418:
praerupta,id. ib. 1, 719:
solida,id. ib. 12, 124:
inviae,Plin. 37, 2, 10, § 27. —As a symbol of insensibility, Ov. M. 11, 330.