centū^plus — Lewis & Short
centū^plus, a, um, adj.centum-plus,
I hundredfold, centuple (eccl. Lat.):
fructus,Vulg. Luc. 8, 8:
fenoris usus,Alcim. Avit. ad Sor. 365:
augere populum suum centuplum,Vulg. 1 Par. 21, 3.—As subst.: centū^plum, i, n., a hundredfold: accipere, Aug. Civ. Dei, 20, 7; Vulg. Matt. 19, 29:
invenire,id. Gen. 26, 12:
reddere alicui,Salv. adv. Avar. 3, 17.