dēmento — Lewis & Short
dēmento, āre, 1, v. a. and n.id..
I Act., to drive mad, to craze, deprive of mind:
dementatus,Cassiod. Amic. 21: e)cista/nai i)diwtikw=s, Gloss. Graec. Lat.; esp. to bewitch, delude:
propter quod magiis suis dementasset eos,Vulg. Act. 8, 11.—
II Neut., to rave, be out of one's mind:
semper dementabat,Lact. Mort. Pers. 7, 9.