dē-sĭlĭo — Lewis & Short
dē-sĭlĭo, ĭlŭi (desului,
Plaut. Rud. prol. 75:I
desilivi,Col. 6, 24, 3:
desilii,id. 8, 5, 14; Curt. 4, 12, 3 al.), ultum, 4, v. n. salio, to leap down.
I Prop. (class.). Constr. with abl. of the place whence, after de, ex, poet. and in later prose with ab or without a prep.:
de navi in scapham,Plaut. Rud. prol. 75:
de navibus,Caes. B. G. 4, 24, 2:
de reda,Cic. Mil. 10, 29:
de muro,Suet. Ner. 23:
in terram e scapha,Plaut. Rud. 1, 2, 84:
ex navi,Caes. B. G. 4, 25, 5:
ex essedis,id. ib. 4, 33:
ex equis,to dismount, alight, id. ib. 4, 2, 3;
for which ab equo,Verg. A. 11, 500; cf.:
praeceps ab alto curru,Ov. M. 12, 129;
with e curru,id. A. A. 1, 560:
curru,Verg. A. 12, 355;
so bijugis,id. ib. 10, 453:
lecto,Hor. S. 1, 2, 130:
altis turribus,id. Epod. 17, 70:
saxo,Ov. M. 7, 378:
equo,Curt. 5, 6, 14; 6, 5, 26; Tac. A. 15, 28; Just. 15, 3, 13; cf. Tac. A. 1, 25.—Merely designating the terminus ad quem, with in or acc.:
in undas,Ov. M. 3, 681:
in medias undas,id. F. 2, 111:
in aquas,id. ib. 2, 588: in latices, id. M. 4, 353:
in mare,Suet. Caes. 64:
in rogos medios,Ov. A. A. 3, 22:
in mortem,Sen. Ep. 76, 22 et saep.:
ad pedes,to dismount, Caes. B. G. 4, 12, 2:
ad calciandas mulas,Suet. Vesp. 23.—Absol.:
desilite commilitones,Caes. B. G. 4, 25, 3; Ov. M. 10, 722 al.—
B Transf. of inanimate subjects:
levis crepante lympha desilit pede,Hor. Epod. 16, 48; cf. id. Od. 3, 13, 16; Ov. F. 4, 428:
fulminaque aetheria desiluisse domo,Prop. 2, 16, 50 (3, 8, 50 M.).—*
II Trop.:
nec desilies imitator in artum, unde, etc.,throw thyself into difficulties, Hor. A. P. 134.