dē-sŭesco — Lewis & Short
dē-sŭesco, sŭēvi, sŭētum, 3, v. a. and n. (mostly poet., or in post-Aug. prose; in Cic. and Caes. not at all; cf., however, desuefacio).
arma diu desueta,Verg. A. 2, 509; cf.:
rem desuetam usurpare,Liv. 3, 38:
desueta sidera cerno (i. e. quae cernere desuevi),Ov. M. 5, 503; cf.:
voces jam mihi desuetae,id. ib. 7, 646:
desueta verba,id. Tr. 5, 7, 63:
in desuescendis morari,Quint. 3, 8, 70.—With inf.:
desueto Samnite clamorem Romani exercitus pati,Liv. 8, 38, 10.—
paullatim antiquo patrum honori,Sil. 3, 576:
jam desueta triumphis (i. e. bellis) agmina,Verg. A. 6, 815; cf. id. ib. 7, 693:
fera rabiem desueta,Stat. Th. 5, 231:
desueta corda,Verg. A. 1, 722.