dextĕra — Lewis & Short
dextĕra or dextra, ae, f. (as in most langg.; cf. Gr. decia/, Germ. die Rechte, etc.; sc. manus),
cedo sis dexteram,Plaut. Poen. 1, 2, 102; Ter. Heaut. 3, 1, 84:
quod ego te per hanc dextram oro,id. And. 1, 5, 54; cf.:
per dexteram te istam oro, quam, etc.,Cic. Deiot. 3; cf. also Sall. J. 10, 3; Hor. Ep. 1, 7, 94 al.; and:
dexterae, quae fidei testes esse solebant,Cic. Phil. 11, 2, 5:
fidem more Persarum dextra dare,Nep. Dat. 10, 1:
vos libertatem atque patriam in dextris vostris portare,Sall. C. 58, 8; cf. Verg. A. 2, 291; Hor. Epod. 7, 10; Ov. M. 13, 176; Sil. 1, 77 et saep.: miserat civitas Lingonum vetere instituto dona legionibus dextras, hospitii insigne, a pair of hands clasped in each other, made of gold, silver, etc., Tac. H. 1, 54; cf. id. ib. 2, 8 (so in Gr. decia\n pe/mpein and fe/rein).— Prov.: dextra tenet calamum;
strictum tenet altera ferrum,Ov. H. 11, 3.—
picus et cornix est ab laeva, corvus porro ab dextera,Plaut. As. 2, 1, 12; cf. Cic. Div. 1, 39, 85:
ab dextera,Plaut. Am. 1, 1, 89; id. Mil. 3, 1, 13; Ter. And. 4, 3, 19; Sall. C. 59, 2; Ov. M. 2, 5 al.:
ilico equites jubet dextera inducere,Plaut. Am. 1, 1, 88; so,
dexterā,id. ib. 177; Caes. B. C. 2, 15, 3; Sall. J. 101, 9; Liv. 21, 43 et saep.:
specta ad dexteram,Plaut. Poen. 3, 4, 1; so,
ad dexteram,id. Rud. 1, 2, 67; Ter. And. 4, 4, 12; Att. ap. Cic. Div. 1, 22 fin.; Cic. Univ. 13; Caes. B. C. 1, 69, 3 et saep.—
omne sacrum rapiente dextra,Hor. Od. 3, 3, 52; id. S. 2, 1, 54.—
renovare dextras,Tac. A. 2, 58; cf.:
Graecia tendit dexteram Italiae suumque ei praesidium pollicetur,Cic. Phil. 10, 4, 9:
nec veriti dominorum fallere dextras,Verg. A. 6, 613; cf. id. ib. 3, 610; Nep. Dat. 10, 1; Just. 11, 15, 13:
ne fas, fidem, dextras, deos testes fallat,Liv. 29, 24.