flŭor — Lewis & Short
flŭor, ōris, m.id.,
I a flowing, flow (postAug.).
I In gen.:
aqua natura res labilis et ad fluorem semper tam prona,Arn. 2, 84:
maris,Sol. 18; cf. in plur.:
fluores amnium,App. Flor. 348, 18:
lactis fluores,Nemes. Cyneg. 227:
intelligimus omnes ventos aëris esse fluorem,Arn. 6, 196:
imagines jugi fluore a corporibus manantes,App. Mag. p. 283, 25.—
II In medic. lang., a flux, diarrœa:
fluore aeger,Cels. 3, 6 fin.:
solutio et fluor stomachi,Scrib. Comp. 108.