fulmĭnĕus — Lewis & Short
fulmĭnĕus, a, um, adj.fulmen,
ignis,Lucr. 2, 382; Ov. M. 11, 524; id. P. 2, 2, 118:
ictus,Hor. C. 3, 16, 11; Ov. M. 14, 618:
fragor,Val. Fl. 2, 501.—
fulminea in casside,Claud. III. Cons. Hon. 194.—
dextra,Val. Fl. 4, 167:
os (apri),Ov. F. 2, 232; cf.:
dentes (apri),Phaedr. 1, 21, 5:
rictus lupi,Ov. M. 11, 36:
ensis,Verg. A. 4, 580; 9, 442:
ira,Sil. 11, 99:
iter,Claud. Laud. Stil. 1, 200.