impĕto — Lewis & Short
impĕto (inp-), ĕre, v. a.in-peto,
cedentem Acheloius heros Impetit,Stat. Th. 8, 523:
aliquem arcu,Luc. 6, 394:
os hastā,Sil. 5, 273; Luc. 6, 223; Varr. R. R. 3, 16, 8.—Absol.:
(apes) impetentes a se eiciunt fucos,Varr. R. R. 3, 16, 8; cf. in a different orthog.: impite impetum facite, Paul. ex Fest. p. 109, 17 Müll. N. cr. (a contracted imper., like cette, ferte):
impetiti confessio,Quint. Decl. 5.—
aliquem edacitatis,Sid. Ep. 7, 9.