jŭbar — Lewis & Short
jŭbar, ăris (m.: albus jubar, Enn. ap. n.1. juba,
Prisc. p. 658 P.; Auct. Aetna, 332),I the radiance of the heavenly bodies, light, splendor, brightness, sunshine.
I Lit.:
it portis jubare exorto delecta juventus,Verg. A. 4, 130; cf.: jubar stella, quam Graeci appellant fwsfo/ron vel e(/speron, Paul. ex Fest. p. 104 Müll.: quintus ab aequoreis nitidum jubar extulit undis Lucifer. Ov. F. 2, 149:
jubar aureus extulerat sol,id. M. 7, 663; cf. Val. Fl. 4, 93; cf.
of Aurora,Ov. F. 4, 944:
hanc animam interea, caeso de corpore raptam, Fac jubar,make into a constellation, id. M. 15, 840.—
II Transf., a splendid appearance, splendor, glory, radiance:
non ille vultus flammeum intendens jubar, Sed fessus ac dejectus,Sen. Troad. 448:
purpureum fundens Caesar ab ore jubar,Mart. 8, 65, 4.