lāmentābĭlis — Lewis & Short
lāmentābĭlis, e, adj.lamentor,
afflictus et jacens, et lamentabili voce deplorans,Cic. Tusc. 2, 13, 32:
carmen,Stat. S. 5, 3, 1.—
funera sumptuosa et lamentabilia,Cic. Leg. 2, 25, 64:
regnum,Verg. A. 2, 4:
tributum,Ov. M. 8, 263.