orsa — Lewis & Short
orsa, ōrum, n.ordior.
I Beginnings, commencements, an undertaking, attempt: ut (di) orsis tanti operis successus prosperos darent, Liv. praef. fin.:
Orsa juvare,Val. Fl. 1, 21.—
II In partic., words, speech (poet.):
sic orsa vicissim Ore refert,Verg. A. 7, 435; 10, 632; 11, 124; Val. Fl. 5, 472:
Menandri, i. e. carmina,Aus. Idyll. 4, 46.