scortĕus — Lewis & Short
scortĕus, a, um, adj.scortum, I.,
I made of hides or leather, leathern:
etiam nunc dicimus scortea ea, quae ex corio ac pellibus sunt facta,Varr. L. L. 7, § 84 Müll.; cf. Ov. F. 1, 629;
and Fest. s. v. scorta, p. 330 Müll.: fascinum,Petr. 138, 1:
pulvinus,Cels. 8, 12:
asses, Hier. Chron. ad annum MCCC.—In a lusus verbb.: scorteum scortum,i. e. wrinkled, old, App. M. 1, p. 105, 36. —Subst.: scortĕa, ae, f. (sc. vestis), a garment of skins or leather, Sen. Q. N. 4, 6; Mart. 14, 130; Isid. 20, 7, 1.