1. vādo — Lewis & Short
vādo (vāsi, 3, v. n.cf. Sanscr. root gā-, go; Gr. *b*a, ai/nw,
Tert. Pall. 3),cum feras bestias videamus alacres et erectas vadere, ut alteri bestiae noceant,Auct. Her. 2, 19, 29:
vadit fremit refringit virgulta pede vago,Cat. 63, 86:
vadimus inmixti Danais,Verg. A. 2 396:
ad eum (Pompeium) postridie mane vadebam,Cic. Att. 4, 10, 2:
ad amnem,Ov. M. 11, 137:
inde in primum aditum pontis, Liv 2, 10, 5: in hostem,to stride on, advance, id. 7, 24, 6:
haud dubi am in mortem,Verg. A. 2, 359:
per hostes,Tac. H. 3, 41:
cras mane vadit,Cic. Att. 14, 11, 2:
vadite, et haec memores regi mandata referte,Verg. A. 11, 176; 4, 223; Hor. Ep. 1, 13, 19.—
Euphrates in Mesopotamiam vadit per ipsam Seleuciam,Plin. 5, 26, 21, § 90:
circulus per medios Parthos,id. 6, 34, 39, § 213. —
ardua per praeceps gloria vadit iter,Ov. Tr. 4, 3, 74:
vadit animus in praeceps sciens, etc.,Sen. Hippol. 180:
eruditi et rude vulgus in eam (sententiam) cursu vadit,Plin. 2, 7, 5, § 23; App. M. 2, p. 117, 27.