vellus — Lewis & Short
vellus, ĕris, n.Sanscr. ura for vara, sheep; root var, to cover; Gr. e)/r-ion, ei)=ros, wool; Goth. vulla; Germ. Wolle.
pastores Palatini ex ovibus ante tonsuram inventam vellere lanam sunt soliti: a quo vellera dicuntur,Varr. L. L. 5, §§ 54 and 130 Müll.; id. R. R. 2, 11, 9; Plin. 27, 7, 28, § 50; Lucr. 6, 504; Hor. Epod. 12, 21; id. Ep. 1, 10, 27; Ov. M. 6, 21; 14, 264.—
fulvi leonis,Ov. F. 2, 340; cf. id. ib. 5, 396:
cervina,id. M. 6, 593; cf. id. ib. 3, 197:
ferina,id. ib. 11, 4.—
cultrosque in guttura velleris atri Conicit,Ov. M. 7, 244; cf. Calp. Ecl. 2, 7.—
tenuia nec lanae per caelum vellera ferri,Verg. G. 1, 397; so Luc. 4, 124.—