advento — Lewis & Short
advento, āvi, ātum, 1,
te id admonitum advento,Plaut. Aul. 2, 1, 24:
quod jam tempus adventat,advances with rapid strides, Cic. de Or. 1, 45, 199:
adventans senectus,id. Sen. 1, 2:
tu adventare ac prope adesse jam debes,id. Att. 4. 17:
Caesar adventare, jam jamque adesse ejus equites falso nuntiabantur,Caes. B. C. 1, 14; Auct. B. G. 8, 20.—
ad Italiam,Cic. Fam. 2, 6, 1:
ad urbem,Verg. A. 11, 514:
sub ipsam finem,id. ib. 5, 428: in subsidium, Tac. A. 14, 32.—
adventante fatali urbi clade,Liv. 5, 33:
accipiendo Armeniae regno adventabat,Tac. A. 16, 23:
portis,Stat. Th. 11, 20, 2.—(e) With acc. (cf. advenio):
propinqua Seleuciae adventabat,Tac. A. 6, 44:
barbaricos pagos ad ventans,Amm. 14, 10;
so of name of town: postquam Romam adventabant,Sall. J. 28.