dēsultōrĭus — Lewis & Short
dēsultōrĭus, a, um, adj.desultor.
I Of or belonging to a vaulter (desultor):
equi,Suet. Caes. 39:
levitas,Mart. Cap. 1, § 88.—Subst.: desultorius, ii, m., Cic. Mur. 27, 57.—
II Desultory, superficial, Ap. M. 1, p. 102, 14.