mendōsus — Lewis & Short
mendōsus, a, um, adj.mendum.
equi facies,Ov. M. 12, 399.—
mendosum exemplar testamenti,Plin. Ep. 10, 75:
mendosum est, etc.,Cic. de Or. 2, 19, 83:
mores,Ov. Am. 2, 4, 1.—Comp.:
historia mendosior,Cic. Brut. 16, 62.—
cur servus societatis, qui tabulas conficeret, semper in Verrucii nomine certo ex loco mendosus esset,Cic. Verr. 2, 2, 77, § 188.—
mendosum tinnire,Pers. 5, 106.—Hence, adv.: mendōsē, full of faults, faultily, falsely (class.):
libri mendose scribuntur,Cic. Q. Fr. 3, 5, 6:
mendose colligis,Pers. 5, 85.— Sup.:
ars mendosissime scripta,Cic. Inv. 1, 6, 8.