deify
deify, τὸ πῦρ S.E. M. 9.32.
II to be possessed by a god, inspired
Pass., to be possessed by a god, inspired, Longin. 13.2, Ph. 2.146, al., Luc. Philops. 38, S.E. P. 1.101; Θεοφορουμένη, name of a play of Menander, Ath. 11.504a, cf. Arg. Men. Oxy. 1235.46.