dē-pŏpŭlor — Lewis & Short
dē-pŏpŭlor, ātus, 1,
ut Ambiorigis fines depopularentur,Caes. B. G. 6, 42 fin.; cf.:
ad fines depopulandos,id. ib. 7, 64, 6; Hirt. B. G. 8, 24, 4; Liv. 10, 12 al.:
agros,Caes. B. G. 2, 7, 3; Cic. Verr. 2, 3, 36; Liv. 5, 4 fin. et saep.; cf.:
extrema agri Romani,Liv. 4, 1:
eam regionem,Caes. B. G. 6, 33, 2:
vicinam humum late,Ov. Tr. 3, 10, 56 et saep.:
multas domos, plurimas urbes, omnia fana,Cic. Verr. 1, 4, 11:
quos fidos nobis rebatur,Tac. A. 13, 37.—
Cerealia dona,Ov. F. 1, 684:
hereditates,Dig. 47, 4, 1:
in qua (sc. urbe) omne mortalium genus vis pestilentiae depopulabatur,Tac. A. 16, 13:
aras,Vulg. Osee, 10, 2.!*?
macellum,Caecil. ib. 18 (Com. v. 13 Rib.):
agros provinciamque, Auct. B. Hisp. 42, 6: greges,Val. Fl. 6, 531.—
communi latrocinio terra omnis depopulabitur,Lact. Ira D. 16 fin.:
depopulata est regio,Vulg. Joel, 1, 10. In class. lang. only in the Part. perf.:
depopulatis agris,laid waste, Caes. B. G. 1, 11, 4:
depopulata Gallia,id. ib. 7, 77, 14;
late depopulato agro,Liv. 9, 36:
omnis ora maritima depopulata ab Achaeis erat, 37, 4: regiones,id. 10, 15 et saep.; Justin. 42, 2; Plin. 2, 53, 54, § 140.