dē-sŭper — Lewis & Short
dē-sŭper,
not in Cic.): qui in phalangas insilirent et desuper vulnerarent,Caes. B. G. 1, 52, 5 (a false reading in Caes. B. C. 1, 79, 2; but v. Lachm. ad Lucr. 6, 511; cf. Tac. A. 2, 16):
aprum jaculis desuper petit,Suet. Tib. 72; Sen. Ep. 74:
desuper atrum nemus imminet,Verg. A. 1, 165; 2, 47; 4, 122 al.:
nunc desuper Alpis colles abripimur,Luc. 1, 688 (the construction as just before: feros Libyen; and Verg. E. 1, 65: sitientes ibimus Afros).—
desuper extentas imposuere togas,Ov. F. 3, 529; Sil. 1, 349; Flor. 3, 2, 6; Just. 21, 6, 6; Vulg. Matt. 21, 7 et saep.