scurrīlis — Lewis & Short
scurrīlis, e, adj.scurra, II.,
jocus (with mimicus),Cic. de Or. 2, 59, 239:
dicacitas,id. ib. 2, 60, 244; Quint. 6, 3, 29; Suet. Vesp. 22 (with sordida); Cic. de Or. 3, 60, 245; Quint. 6, 3, 48; Val. Max. 7, 8, 9.—*
lusus (opp. res seriae),Val. Max. 8, 8, 2.— Adv.: scurrīlĭter (acc. to I.), like a buffoon:
ludere,Plin. Ep. 4, 25, 3:
jocari,Just. 24, 6, 4.