sĕdīle — Lewis & Short
sĕdīle, is, n.sedeo,
membra senex posito jussit relevare sedili,Ov. M. 8, 639; id. Med. Fac. 13; Verg. A. 8, 176; Cels. 1, 3, 22; cf. id. 1, 8, 66:
se in sedili suo tenere,Sen. Ep. 70, 23; Gell. 2, 2, 8.—Plur., of the seats in a theatre:
sedilibus magnus in primis eques sedet,Hor. Epod. 4, 15; so,
spissa nimis complere sedilia flatu,id. A. P. 205; cf.:
lignea in Campo Martio,Suet. Aug. 43.—Of other seats, Verg. G. 4, 350; id. A. 1, 167:
factaque de vivo pressere sedilia saxo,Ov. M. 5, 317:
e marmore,Plin. Ep. 5, 6, 40.—Of the rowers' banks or benches in a vessel, Verg. A. 5, 837:
avium,Varr. R. R. 3, 5, 13.—
post iter primum sedile, deinde unctio,Cels. 1, 3:
alvum adstringit labor, sedile,id. ib.