1. ventĭto — Lewis & Short
ventĭto, āre,
I v. freq. n. [id.], to come often, be wont to come, keep coming, resort (class.):
multum ad eos (Ubios) mercatores ventitant,Caes. B. G. 4, 3:
cum ipse ad Scaevolam ventitarem,Cic. Leg. 1, 4, 13:
ad aliquem,id. Rep. 1, 9, 14; Caes. B. G. 5, 27:
in castra,id. ib. 4, 32:
domum,Cic. Fam. 11, 27, 6:
cum ventitabas, quo puella ducebat,Cat. 8, 4:
ad potum (elephanti),Sol. 52 med.