ōsor — Lewis & Short
ōsor (ossor, Plaut. l. l. infra), ōris, m.odi,
I a hater (ante- and post-class.):
uxoris suae ossor,Plaut. As. 5, 2, 9 Fleck. (Ussing, osor):
hominum,App. de Deo Socr. p. 48, 15; Pacat. Pan. Th. 20, 5; Aus. Ep. 4, 24:
mulierum,Plaut. Poen. prol. 74; cf.: osorem dixerunt, qui aliquem odisset, Paul. ex Fest. p. 196 Müll.