quasso — Lewis & Short
quasso (old form casso, āvi, ātum, 1, v. freq. a. and n.quatio.
Plaut. Bacch. 2, 3, 71 Ritschl),I Act., to shake or toss violently (class.).
A Lit.: ecus saepe jubam quassat, Enn. ap. Macr. S. 6, 3 (Ann. v. 506 Vahl.):
caput,Plaut. Merc. 3, 4, 15; Verg. A. 7, 292; Val. Fl. 1, 526:
Etruscam pinum,Verg. A. 9, 521:
hastam,id. ib. 12, 94; Ov. A. A. 1, 696:
monumenta,Plin. Ep. 8, 17, 5:
lampade, of the Furies,Sil. 2, 611; cf.
lampada,Verg. A. 6, 587.—Pass., in mid. force, tremble:
quassantur membra metu,Sen. Phoen. 530.—
2 In partic.
a To shatter, shiver, to break or dash to pieces, to batter, make leaky:
quassatis vasis,Lucr. 3, 434:
quassata ventis classis,Verg. A. 1, 551:
quassata domus,Ov. Tr. 2, 83; cf.:
hordeum sub molā,App. M. p. 194, 35:
harundinem,Petr. S. 134. —
b To strike or shake:
ramum Lethaeo rore madentem super utraque quassat Tempora,Verg. A. 5, 854.—
B Trop., to shake, shatter, impair, weaken:
quassatā re publicā,Cic. Sest. 34, 73; id. Marc. 8, 24:
quassatum corpus,shattered, enfeebled, Suet. Aug. 31:
ingenia vitia quassant,Sil. 11, 428:
tempora quassatus, of a drunkard,fuddled, beclouded, disordered, id. 7, 202; cf.:
quassus, B. s. v. quatio: IVVENTAM FLETV,to disfigure, impair, Inscr. Grut. 607, 4:
harundo quassata,a bruised reed, Vulg. Matt. 12, 20.—
C Esp., of countries, communities, etc., to disturb, unsettle, throw into confusion:
quassata Placentia bello,Sil. 8, 593:
bellis urbs,id. 7, 252.—
II Neutr., to shake itself, to shake (poet.):
cassanti capite incedit,Plaut. As. 2, 3, 23 (Ussing, quassanti):
quassanti capite,App. M. 4, p. 156, 7; 3, p. 140, 28:
siliquā quassante,rattling, Verg. G. 1, 74.— Plur.:
capitibus quassantibus,Plaut. Bacch. 2, 3, 71.