1. rĕtento — Lewis & Short
rĕtento, āvi, ātum, 1, v. freq. a.id.,
cur me retentas?Plaut. As. 3, 3, 1; id. Rud. 3, 6, 39; cf.
agmen,Liv. 10, 5:
legiones,Tac. H. 4, 13:
fugientes,id. ib. 5, 21:
admissos equos,Ov. A. A. 2, 434; cf.
frena,id. Am. 2, 9, 30:
puppes,Tac. H. 2, 35; Luc. 3, 586:
vires regni,id. 4, 723:
pecuniam, calones, sarcinas,Tac. H. 4, 60:
caelum a terris,i. e. to hold apart, Lucr. 2, 729:
iste qui retentat sese tacitus, quo sit tutus,restrains himself, Auct. Her. 4, 49, 62.—
iras,i. e. to suppress, Val. Fl. 3, 97.—