1. valles — Lewis & Short
valles or vallis (the former,
Caes. B. G. 7, 47; Verg. A. 11, 522;I
the latter,Ov. M. 3, 155; 8, 334 al.; cf. Fest. s. v. convallis, p. 42 Müll.), is, f. Gr. e(/los, lowland, *)=hlis; Lat. Veliae, Velitrae, a valley, vale.
I Lit.:
quod satis magna valles intercedebat,Caes. B. G. 7, 47:
vicus positus in valle,id. ib. 3, 1:
per supinam vallem fusi sunt,Liv. 4, 46, 5:
supinā valle praecipites egistis,id. 7, 24, 5:
continui montes, nisi dissocientur opacā Valle,Hor. Ep. 1, 16, 6:
in reductā valle,id. C. 1, 17, 17; Verg. A. 6, 703:
qui (colles) afferunt umbram vallibus,Cic. Rep. 2, 6, 11:
valles cavae,Verg. G. 2, 391:
saxosas inter decurrunt flumina valles,id. E. 5, 84:
est curvo anfractu valles,id. A. 11, 522:
rivos de pronā praeceps est valle volutus,Cat. 68, 59:
domus est imis in vallibus,Ov. M. 2, 761:
sub opacā valle,id. ib. 11, 277; cf.: (eloquentia) ut latissimi amnes totis vallibus fluat, Quint. 5, 14, 31.—
B Trop.:
vallis plorationis,Aug. Conf. 9, 2:
lacrimarum,Vulg. Psa. 83, 7.—
II Poet., transf., a hollow:
valle sub alarum,Cat. 69, 6:
femorum,Aus. Epigr. 128, 5.