veni — Walde–Hofmann
veni, veni, ventum, -ire „komme“ (Konj. -renam in advenat Plaut. Pseud. 1030, Trin. 93 usw.) (seit Liv. Andron., Naev., Plaut., Cato, Cic. [as veniö usw.] rom. [Hilfszeitwort des Passiva oder des Futurs]; Ausgangspunkt m den Verbindungen venire in amicitiam, odium usw. Caes., dann venire amatus, venire amicus; 8. auch Löfstedt Eranos 14, 46 zu venire in = örädere Sen. epist. 13,14 und ibid. 10, 176 zu ventum est = … — [Walde–Hofmann, s.v. veni, p. 1655]