dē-disco — Lewis & Short
dē-disco, dĭdĭci, 3,
qui, quod didicit, id dediscit,Plaut. Am. 2, 2, 56; cf.:
multa oportet discat atque dediscat,Cic. Quint. 17 fin.; so,
haec verba,id. Brut. 46, 171; cf. id. de Or. 3, 24, 93: nomen disciplinamque populi Romani, * Caes. B. C. 3, 110:
sermonem,Quint. 1, 1, 5:
cordaque languentem dedidicere metum,Claud. Praef. Rapt. Pros. 1, 10: dedidicit jam pace ducem, has unlearned the general, i. e. lost his military character, Luc. 1, 131:
dedisce captam,Sen. Troad. 887.—Prov.:
dediscit animus sero quod didicit diu,id. ib. 631.—
(eloquentia) loqui dedisceret,Cic. Brut. 13, 51;
so loqui,Ov. Tr. 3, 14, 46:
amare,id. R. Am. 297 al.