rĕ-mētĭor — Lewis & Short
rĕ-mētĭor, mensus, 4,
iter retro remensumst,Lucr. 2, 516:
si modo rite memor servata remetior astra,Verg. A. 5, 25: frumentum pecuniā remetiri, to measure back with money, i. e. to pay for with an equal measure of money, Quint. Decl. 12, 19 fin.—In pass. sense:
in quā mensurā mensi fueritis, remetietur,Vulg. Matt. 7, 2; id. Marc. 4, 24.—
iter,Stat. Th. 3, 324:
stadia,Plin. 2, 71, 73, § 181.— In pass. sense:
pelagoque remenso, Improvisi aderunt,Verg. A. 2, 181:
remenso mari,id. ib. 3, 143.—
ille fide summā testae sua vina remensus, Reddidit oenophori pondera plena sui,Mart. 6, 89, 5:
vinum omne vomitu,Sen. Ep. 95, 21; cf. id. Prov. 3, 13.—
totum diem mecum scrutor, facta ac dicta mea remetior,Sen. Ira, 3, 36:
fabulam,App. M. 1, p. 104, 7; 2, p. 123, 35.—