dēlātor — Lewis & Short
dēlātor, ōris, m.id.,
esp. freq. in Tacit. and Suet.): judices ... delatores,Quint. 9, 2, 74; cf.
3, 10, 3: delatorum judicium, quasi latronum,Plin. Pan. 34, 1 sq.; 35, 1; Suet. Tib. 45; 61; Tac. A. 6, 40; id. H. 1, 2 et saep.:
majestatis,i. e. of hightreason, Tac. A. 2, 50; cf.:
Papiae legis,i. e. one who denounces a violation of it, Suet. Ner. 10.