dē-servĭo — Lewis & Short
dē-servĭo, īre,
valetudini tuae, dum mihi deservis, servisti non satis,Cic. Fam. 16, 18:
cuivis,id. Off. 1, 30, 109:
amicis,id. Sull. 9:
grammatico soli deserviamus, deinde geometrae?Quint. 1, 12, 6:
(Epicurei) sibi indulgentes et corpori deservientes,Cic. Leg. 1, 13, 39:
studiis,Plin. Ep. 7, 7, 3:
honoribus,id. Pan. 77, 6:
Deo meo,Vulg. Act. 24, 14.—
si officia, si operae, si vigiliae deserviunt amicis, praesto sunt omnibus,Cic. Sull. 9: nec unius oculis flumina, fontes, maria deserviunt, Plin. Pan. 50, 1; cf.:
quoddam deserviens his (sc. oculis) ministerium,Quint. 11, 3, 77.