1. sella — Lewis & Short
sella (ancient collat. form sedda, acc. to Scaur. p. 2252 P.), ae, f.dim.for sedla; root sed-; .sedes,
sedile, scamnum): viden' ut expalluit! datin' isti sellam, ubi assidat cito,Plaut. Curc. 2, 3, 32; id. Bacch. 3, 3, 28; id. Poen. 1, 2, 56:
scabilla, sellas, solia,Cato, R. R. 10, 4; 157, 11:
in sellā sedere,Cic. Div. 1, 46, 104 (corresp. to sedes):
fracta est patris sella,Petr. 136:
altā deducere sellā,Juv. 3, 136 al.—
ipsum sellae atque operis et quaestus cottidiani locum,Cic. Cat. 4, 8, 17:
in foro sellam ponere,Cic. Verr. 2, 4, 25, § 56.—
aut sellā, aut lecticā transire,Suet. Claud. 25; so (opp. lectica) Dig. 32, 1, 49; Mart. 10, 10, 7; 11, 98, 12;
simply sella,Suet. Aug. 53; Plin. Ep. 3, 5, 15; Juv. 1, 124 al.;
called also sella gestatoria,Suet. Ner. 26; id. Vit. 16; Vulg. 2 Macc. 3, 27; cf.:
gestamen sellae,Tac. A. 14, 4; 15, 57.—
also called sella familiarica,Varr. R. R. 1, 13, 4. —