ē-vĭdens — Lewis & Short
ē-vĭdens, entis, adj.video, of things (like perspicuus),
I apparent, visible, evident, manifest, plain, clear (good prose; most freq. since the Aug. per.;
syn. perspicuus, manifestus, apertus, dilucidus): flos (lappae) non evidens, sed intus occultus,Plin. 21, 17, 64, § 104:
si quid est evidens, de quo inter omnes conveniat, etc.,Cic. N. D. 3, 4; cf. id. Ac. 2, 6, 18:
perspicuae et evidentes res,id. ib. 2, 15; cf.
res (opp. dubia),Liv. 39, 34: causae (opp. obscurae), Cels. praef. fin.:
expositio,Quint. 4, 2, 64:
probatio,id. 5, 10, 7:
argumentum,Plin. 2, 52, 53, § 138:
signum,Suet. Ner. 6:
prodigia,id. Caes. 81; cf.
portenta,id. Ner. 46:
signum,Vulg. 2 Macc. 15, 35 et saep.—Comp., Cic. N. D. 2, 2, 5; id. Lael. 8, 27; Liv. 44, 41; Quint. 9, 2, 52 al.—Sup., Liv. 8, 9; Quint. 4, 2, 65; Suet. Caes. 54; id. Aug. 97:
sapor,Plin. 13, 4, 9, § 43 al.; cf.
of persons: auctores,i. e. the most trustworthy, most credible, Plin. 19, 3, 15, § 41.—Adv.: ēvĭdenter, evidently, manifestly, etc., Liv. 6, 26; 34, 54; 42, 29 fin.; Quint. 8, 3, 86 al.—Comp., Dig. 18, 5, 5.—Sup., Suet. Tib. 45; Dig. 23, 3, 57 et saep.