1. lănĭo — Lewis & Short
lănĭo, āvi, ātum, 1, v. a.etym. dub.; cf. lacer, da/knw,
hominem,Cic. Fam. 7, 1, 3:
corpora a feris laniata,id. Tusc. 1, 45, 108:
lanianda viscera praebere,Liv. 9, 1, 9:
laniando dentibus hostem exspirare,id. 22, 51, 9:
foede crura brachiaque,Tac. H. 1, 41:
vestem,Ov. M. 5, 398:
vestes,Quint. 11, 3, 174:
Priamiden laniatum corpore toto vidit,Verg. A. 6, 494:
digitis ora,Ov. A. A. 3, 678:
carmen,Dig. 33, 7, 18 init.—With Gr. acc.:
flavos Lavinia crinīs, Et roseas laniata genas,Verg. A. 12, 606:
comas,Ov. M. 4, 139.—Transf., poet.:
venti mundum laniant,Ov. M. 1, 60:
laniata classis,id. H. 7, 175.—
et tua sacrilegae laniarunt carmina linguae,Ov. R. Am. 367:
vitia cor laniant,Sen. Ep. 51, 13.