dē-līro — Lewis & Short
dē-līro, āre, v. n.de-lira, to go out of the furrow; hence,
nil ut deliret amussis,Aus. Idyll. 16, 11; cf. Plin. 18, 20, 49, § 180.—
delirat linguaque mensque,Lucr. 3, 454:
falli, errare, labi, decipi tam dedecet quam delirare et mente esse captum,Cic. Off. 1, 27, 94;
so with desipere and dementem esse,id. N. D. 1, 34, 94: Am. Delirat uxor. So. Atra bili percita est, Plaut. Am. 2, 2, 95 sq.:
senex delirans,Ter. Ad. 4, 7, 43:
morbo delirantes,Lucr. 5, 1158; cf.
timore,Ter. Ph. 5, 8, 8:
in extis totam Etruriam delirare,Cic. Div. 1, 18, 35:
Stertinium deliret acumen,Hor. Ep. 1, 12, 20.—With acc. respect.:
quicquid delirant reges plectuntur Achivi,whatever folly the kings commit, id. ib. 1, 2, 14.