1. oscĭto — Lewis & Short
oscĭto, āre, v. n., and oscĭtor, āri, v. dep. (
(arborum) folia cotidie ad solem oscitant,turn towards the sun, Plin. 16, 24, 36, § 88.—
ut pandiculans oscitatur,Plaut. Men. 5, 2, 80; * Lucr. 3, 1065:
clare ac sonore oscitavit,Gell. 4, 20, 8.— With acc.:
quid adhuc oscitamus crapulam hesternam,August. Ver. Rel. 3.—
dormio. sterto): cum majores (calamitates) impendere videantur, sedetis et oscitamini,i. e. are listless, idle, negligent, Auct. Her. 4, 36, 48; cf. the foll.—Hence, oscĭtans, antis, P. a., listless, sluggish, lazy, negligent (class.):
interea oscitantes opprimi,Ter. And. 1, 2, 10: quae Epicurus oscitans allucinatus est, qs. half asleep, Cic. N. D. 1, 26, 72.—Of abstract things:
oscitans et dormitans sapientia,Cic. de Or. 2, 33, 144.—* Adv.: oscĭtanter, carelessly, negligently:
quod ille tam solute egisset, tam leniter, tam oscitanter,Cic. Brut. 80, 277.