mălĕfăcĭo — Lewis & Short
mălĕfăcĭo (or separately, mălĕ fă-cio), fēci, factum, 3, v. n.male-facio,
alicui,Plaut. Mil. 2, 2, 11:
neque tu verbis solves umquam, quod mi re male feceris,Ter. Ad. 2, 1, 10:
tibi,Vulg. 1 Reg. 26, 21.—With contra:
malefacere omnia contra aliquem,Vulg. Jer. 38, 9.—Hence, mălĕfactum (or separately, mălĕ factum; sync., malfactum, Plaut. Trin. 1, 2, 185; v. Ritschl, Opusc. 2, p. 720 sq.), i, n., an evil deed, injury: benefacta male locata malefacta arbitror, Enn. ap. Cic. Off. 2, 18, 62 (Trag. v. 429 Vahl.):
augere,Cic. Inv. 2, 36, 108.