1. obsōno — Lewis & Short
obsōno or ops-, āvi, ātum, 1, v. a., and obsōnor or ops-, ātus, 1, v. dep.o)ywne/w,
postquam opsonavit erus,Plaut. Aul. 2, 4, 1; id. Men. 1, 3, 26:
ibo atque opsonabo opsonium,id. Stich. 3, 1, 36:
vix drachmis est opsonatus decem,Ter. And. 2, 6, 20.—Dep. form absol., Plaut. Stich. 5, 3, 8: de suo obsonari filiai nuptiis; id. Aul. 2, 4, 16.—
de meo,Ter. Ad. 1, 2, 37; 5, 9, 7.—*